A quarts de dues, quan ja comences a estar tipa de passar calor a la teva parada, sents uns repics seguits i forts, persistents. És un tipus ja gran, prim i vestit de cordovès que toca les castañoles: fa una serenata als turistes de cada una de les terrasses i passa el platet.
A la tarda, no sabria dir si cap a les 6 o més tard, surten els cambrers dels principals establiments amb el menú i la carta sota el braç. Es tracta d'anar a caçar el turista. La imatge es repeteix els dos dies que passem a la plaça Reial. Aquí sota, una foto amb posats agressius, de supervivència:
Però són molt amables per facilitar-te l'accés al lavabos. Els hi dius: Sóc del mercadillo... i et responen: Por favor, no faltaria más, i amb un cop de cap condescendent t'inclouen en el clan solidari dels que es guanyen la vida a la plaça.Al vespre apareixen altres personatges, per exemple quatre homes joves magrebins que fan una mena de coreografia. Un d'ells fa un salt mortal per sobre dels altres (cf. última foto). Veient volar el de la samarreta negra, pensava en un meu amic que de vegades mig bromeja: Espero que a la feina no em fotin al carrer, perquè ho tindré cru; al carrer ara hi ha nivell, està pujant el nivell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada